Podria escriure’t, amor, un bell poema,
però, la llarga nit que es fa condemna,
em mata el comboi.
Aquells amanyacs a trenc d’alba que tant m’encisaven
hui estan oblidats als caixons
o entre «WhatsApp» de gent que no importa
i missatges sense importància.
Si no fos així, amor,
podria escriure’t un bell poema.
Àngels Orad
Deja una respuesta