MOURE

Les onades,
gelades com la calamarsa,
com els gels d’un vermut,
esborren amb el seu envesteix
la cruel malenconia d’un passat enrarit.
Em mog a la riba de l’immens,
i allà mateix, l’ablució de nocius records,
avorta immediatament la meva intenció perenne de dormir.

Àngels Orad