Confondre el dia

Confondre el dia
I
El dia clareja i em troba passejant al gos.
No hi haurà finestra en aquesta pedania, que no vegi més tard el sol,
ni almanac que amagui que, avui, estem a dotze d’agost.

II

Quanta falta li fa a aquesta pista una capeta de formigó! —pense.
Pujant ara en direcció a casa, veig: testillos, fragments grans de formigó,
excrements de gos
i burilles.
Em fa pena.
L’home incívic viu a les rodalies i tinc ganes de vomitar.

III

No hi ha vareta màgica que converteixi aquest estiu en perfecte,
ni aquest agost a joiós,
ni aquest dia a onze.

IV

Brindo, a l’arribar a casa, pels amnèsics, amb un fumejant cafè.
Avui no hi ha pa;
que poc m’agraden els cereals,
són com petits retalls de cartró que amb prou feines saben a res.

V

Al capvespre quan tornis, amor, potser quedi pastís i una mica del cafè,
tu voldràs besar-me els llavis però jo…
jo voldré teva llengua,
per netejar amb la seua aigua,
la malenconia que arrossego.

Àngels Orad

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑

Crea tu sitio web con WordPress.com
Comenzar
A %d blogueros les gusta esto: