NO SOLAMENT ÉS UN RECORD, ÉS UN PRINCIPI

Cada poble
escurçava la distància.
Sempre em van agradar els trens, ho recordes ?, en ocasions parlem d’això.
Els arbres, a cada costat de la via,
verds com maragdes,
com postres de menta i que passaven a un ritme frenètic per la meva finestreta, em van semblar guardians.
A punt vaig estar de saludar-los.
Al fons del vagó,
altres viatgers
es debatien com jo, entre fer-li front o claudicar davant Morfeo
que ens feia costat amb xiulets,
amb calor i el sotragueig.
Aquella tarda, en somnis, vaig ser la maquinista.
Em va despertar una veu electrònica, i el meu cor es va preparar per baixar i abraçar-te en plena capital.
Es va aturar el temps quan et vaig veure.

Àngels Orad