LLETRAFERIT

Pou de ambrosia,
lletraferit en essència i vida,
ets ball i goig de paraules.

Lletra negra, fosca.

Situacions que de sobte em fan cridar,
em tiren enrere,
o dolçament m’acaronen els cabells;
batecs de cor,
els pits en flor,
la ironia apuntant,
i a la fí, amb gust
resols l’embolic.

Com vius la ploma, estimat!

Mireu-me als ulls ara i explica’m …
¿Per què no m’escrius així?

Anmarí D’aro.