Lluny de tu.

Romanen amb força
anclats a la vora
meus peus que de tú
tan lluny es troben.

Un món de carícies
les ones em fan,
somio que véns
on mai has estat.

Ma calma és la platja
del poble d’on sóc,
m’aviva el somriure
i em floreix el cor.

Rodona i petita
em deixo mullar,
mai a cap lloc
em trobo igual.

Muntanyes boniques
vingueu-me a abraçar
voreres de pins,
mostreu-me el camí.

Anmarí D’aro.